Font de la Roca

Font situada a la plaça a què ha donat nom, la plaça de la Font de la Roca, del barri de Torre-romeu. Es tracta d’una font molt popular, que la gent gran del sud del barri coneix molt bé perquè és on anaven a proveir d’aigua abans que hi arribés l’aigua corrent. Però no solament s’hi proveïen d’aigua, sinó que a més hi podien venir a rentar la roba.

La història recent d’aquesta font, situada avui a mitja pujada de la ronda de l’Ebre, està íntimament lligada al barri de Torre-romeu. No sabem ni la longitud ni la direcció de la mina, però l’aigua hi era abundant i constant i no l’havíem vista mai seca.

Sabem del cert que l’any 1941 la font de la Roca era propietat de Joan Bayó Coll, de Sabadell, que tenia un cabal de 10, 8 i 5 plomes permanents d’aigua i que s’utilitzava per al consum de la casa i el reg d’una quartera i mitja de terra. La casa era la que hi ha encara avui més a prop, que llavors era coneguda per Cal Policia i més tard, també, per casa de la Font de la Roca.

Es diu que l’any 1948 en Joan Font, fabricant de teixits de Sabadell, decidí vendre’s el negoci i comprar a un tal Vidal les terres que aquest tenia entre la torre dels Romeu (de sobrenom Pa i Ceba) i les del Vapor del Sec (fàbrica Grau). Dins d’aquesta finca hi ha la font de la Roca. Cap als anys 1950, ara l’un, ara l’altre, comencen a arribar immigrants. Joan Font i més tard la seva dona, atents al negoci, van venent part de la finca a bocins, posen una botiga dalt la carena (Tibidabo) i construeixen una barraqueta a sobre de la font, per tal de muntar-hi una bomba que pujarà l’aigua a dalt del serrat. Al costat construeixen també uns safareigs coberts, on per una mòdica quantitat hi poden anar a fer la bugada les dones nouvingudes, que així s’estalvien d’haver de baixar al riu a fer-la. De totes aquestes edificacions en queden avui només els fonaments. El negoci de l’aigua dura fins que la Companyia d’Aigües de Sabadell decideix de fer-hi arribar les canonades.

De ben segur, doncs, que sense l’aigua d’aquesta font el barri de Torre-romeu no seria el que és.

A partir de 1983, aproximadament, es va enderrocar la caseta, es va transformar el safareig en una bassa per poder seguir regant els horts de sota, a l’altra banda del camí, i es va construir una pica fonda on hi havia el brollador i un petit espai on calia baixar-hi per poder agafar aigua

L’any 2006 es va urbanitzar l’entorn, i la font i la bassa coberta van quedar a l’extrem d’una placeta (vegeu la fotografia). Poc després, però, atenent les queixes d’un veí i en contra del parer de la resta, es va tallar el conducte que portava l’aigua de la mina cap a la font i es va desviar, imaginem que a la claveguera. Així, doncs, la font ja fa uns anys que és ben eixuta.