Font de la Teula

És al límit del terme de Sabadell, a tocar del riu Ripoll i fregant el terme de Castellar. El cos central de la font, que té dos brocs, llueix una teula a manera de barret, col·locada per tal de fer honor al seu nom. A cada costat d'aquest cos central hi ha sengles bancs. La penúltima reconstrucció va ser feta l'any 1993 pels alumnes de l'Escola de Medi Ambient La Salut de Sabadell, que també van condicionar l'entorn i construït uns graons amb troncs, al corriol que puja pel darrere de la font fins a trobar el camí de Castellar o del Rieral que passa per sobre. També hi van col·locar una placa amb la inscripció: “Aigua no potable”. En un document de l'any 1943 es diu: “Propiedad de Pedro Turuquet (sic) Viñas, habitante en el molino del Rieral, término municipal de Castellar del Vallès, posee un manantial conocido por la ‘Font de la teula’, sito en el rio Ripoll frente a ‘La plana del (sic) avellaners’, con un caudal de 5 y 3 plumas permanentes que se pierden en dicho rio”.

La font de la Teula tenia molta anomenada i l'indret del riu de prop de la font ha estat sempre força concorregut. Abans dels famosos aiguats de 1962 hi havia un gorg que la canalla de la Creu Alta, sobretot, l'utilitzaven a l'estiu per a banyar-se. Als plans de sobre de la font, l'Agrupació Excursionista Terra i Mar hi tingué la secció de cultura física durant els anys trenta. Actualment la font té una parròquia fidel: els hortolans de l'altre costat del riu, que formen una petita comunitat ben organitzada, que vetlla, a més, per conservar-la i l'adoben quan convé.