Can Maurí
Masia situada al límit del terme de Polinyà, a la mateixa ratlla de la frontera entre aquest municipi i el de Sabadell. Es troba gairebé dalt la carena de la serra que hi ha entre la riera de Canyameres i la que baixa de Pedrasanta, la qual conflueix amb la primera al Poblenou de la Salut. En documentació de l’any 1693 s’esmenta el mas antigament anomenat “Galí i ara Maurí.” Galí és un llinatge que a Polinyà té una llarga durada. La primera notícia que se’n té data de l’any 969.
És una masia orientada a migdia, amb teulada a dues vessants que donen aigües a les façanes laterals. El ràfec és ample i format amb dues filades de teules. Té baixos, planta i golfes. Dels tres cossos que té, el del nord-est és més llarg que els altres, de tal manera que sobresurt per davant i per tant la façana forma un angle. Cal destacar la finestra frontal d’aquest cos més llarg. Es tracta d’una finestra de tipus gòtic, amb arc conupial i arquet amb guardapols, pròpia dels segles XVI-XVII.
Després d’un procés de rehabilitació, a principis d’aquest segle ha canviat d’us i ara és un restaurant. L’antic propietari, Alari de Sabadell, va ser durant anys el concessionari de la recollida d’escombraries de Sabadell i tingué, en terres de la masia, els anomenats “femerots”, lloc on s’abocaven les deixalles urbanes, actualment coberts de terra i de vegetació.
A la masia de Can Maurí hi passà gran part de la infantesa l’escriptor Pere Calders, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1986, ja que la seva mare n’era filla.
