Cal Piteu (♱)

Masia moderna, el nom de la qual s’especula que podia tenir relació amb Sant Llorenç dels Piteus. De tota manera, els seus habitants afirmaven que hem de dir Piteu en singular i no Piteus, com s’ha escrit en algun lloc.

Era en un extrem del terme de Sabadell, en un replà entre la carena que marcava l’antic camí de Ripollet a Castellar i el torrent de Can Llobateres. Actualment podem dir que era just a tocar de la depuradora del Ripoll, anomenada per això de Cal Piteu, des de la qual costava de veure perquè quedava més ensotada, en haver sobrealçat el marge de llevant.

Es diu que aquesta pagesia era de finals del segle XIX i que la casa darrera era encara més moderna, posterior a 1937, sense cap tret rellevant. La petita hisenda tenia tres pous. El que hi havia davant del portal cobria les necessitats de la casa, mentre que la resta servien per als horts i la granja. Fins a principis del segle XX, hi vivia una família del país, que n’era la propietària.

No creiem que la construcció de la depuradora beneficiés en res la hisenda, ans al contrari: a més d’enxiquir-la, els mosquits hi van prosperar exageradament. A més, calia esperar sempre que fes marinada per tal de no sentir la pudor que comporta el tractament de les aigües. Potser per aquest motiu va ser abandonada i actualment amb prou feines en queden quatre ruïnes.