Berardo

La Torre de Berardo és una masia sabadellenca de l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, situada a la banda de ponent del terme de Sabadell, enmig de la urbanització de Castellarnau. Actualment hi ha instal·lat un restaurant que porta justament el nom de Castellarnau.

És una masia no gaire gran, que té la forma clàssica, amb la teulada a dues aigües, unes finestres amb pedres treballades i caparrons esculpits de tradició gòtica i un portal amb una gran arcada feta amb dovelles, és a dir, amb aquelles pedres tallades en forma de formatgets per donar-li el punt rodó.

Davant seu hi ha una capella construïda el 1624 i dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, si bé el 1957 es va canviar per Sant Josep. Al costat de llevant del casal, hi ha una esvelta torre de planta quadrada, de gairebé 17 m d’alçada, construïda fa uns 500 anys. Una torre que la llegenda diu diu que va sorgir d’una juguesca entre el propietari Montserrat Borrell (Montserrat també és un nom masculí) i el seu cunyat, que ho era de la masia del costat, Can Maduixer, per veure quina de les dues cases construïa una torre més bonica. Els Maduixer varen guanyar l’aposta i, anys després, en passar la finca a ser propietat dels Viver, prengué el nom de Can Viver de la Torrebonica, fins avui. De resultes de l’aposta el Borrell es va arruïnar i va acabar de mosso a Can Maduixer. És sabut que les llegendes acostumen a no ser veritat, però sempre són molt atractives!

L’any 1622 aquesta casa la va comprar un noble genovès que es deia Francesc de Berardo, que només la va tenir 24 anys, però en canvi li va deixar el nom, de tal manera que gairebé 400 anys més tard, encara parlem de Berardo.  I com que no és un nom d’ús corrent, molts l’anomenen- Belardo, amb ela. Bé, avui ja només ho diuen la gent gran, el jovent la coneix per Castellarnau. Això és així perquè l’any 1961 l’historiador sabadellenc Andreu Castells va publicar l’Art Sabadellenc, on escriu:  Castell Arnau “més coneguda pel nom de torre de Berardo”. Quan els propietaris de la masia, que tenien coneixement del text d’en Castells, van decidir de muntar el restaurant, van pensar que faria més patxoca posar-li el nom de Castell Arnau i, ves per on, el nom ha fet tanta fortuna que tot el barri que es construí damunt les terres del mas es va batejar amb el nom de Castellarnau. I potser la propera generació ja ni sabrà què és això de la Torre de Berardo. El més bo del cas és que segons l’historiador sabadellenc Joan Alsina Giralt, “és ben possible que mai no hagués existit un Castell Arnau a Sant Julià d’Altura i menys on avui coneixem com a Torre Berardo”.

En terres de Berardo els arqueòlegs hi han trobat restes de materials de l’edat del bronze, del ferro, ibèriques i una vil·la romana.

Localització
  • Castellarnau o Torre Berardo (S.XIV-S.XV)
    Autor: Ernest Pujol
  • Torre de Berardo
    Autor: Ernest Pujol
  • Bé cultural d'interès Ncional
    Autor: Ernest Pujol
  • Capella de la Mare de Déu de Montserrat (1624), actualment de Sant Josep (1957)
    Autor: Lluís Fernàndez
  • Finestral de ponent
    Autor: Lluís Fernàndez
  • Llinda de la finestra principal amb la inscripció "Montserrat Borrell. 1573"
    Autor: Lluís Fernàndez
Comparteix: