Torrebonica
Conjunt d’edificis de grans proporcions, amb església i tot, que havia estat un sanatori antituberculós. Està situat al nord de l’Hospital de Terrassa.
Es va construir en terres de Can Viver de la Torrebonica, un mas que tenia al costat una torre de defensa que devia fer força patxoca, i una capella. L’any 1909 la finca, amb la casa i 200 hectàrees de camps, es va vendre al Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi, que l’habilità i hi fundà el primer sanatori antituberculós de Catalunya, inaugurat el 1911. Onze anys més tard el patronat el cedí a la Caixa de Pensions amb el compromís de millorar-lo. A més molts ciutadans van renunciar als interessos dels seus comptes per finançar aquesta obra social antituberculosa.
L’any 1923 s’hi van iniciar unes obres d’ampliació i transformació que afectaren també la casa de pagès. Les dirigí l’arquitecte Bernardí Martorell, que hi va fer alçar també l’església de la Mare de Déu de Montserrat, la qual aprofità com a capella del Santíssim l’esglesiola del mas, mentre que va fer aterrar la resta de la masia. Es construïren nous pavellons per a malalts i per a infants, una sala d’actes i una biblioteca. Alhora es va crear una colònia agrícola que proporcionava aliments frescos i naturals al sanatori.
En minvar l’impacte de la tuberculosi a partir dels anys 50, Torrebonica es convertí successivament en un centre per a ancians, centre per a sords, Centre d’iniciatives i d’experimentació per a escolars, Granja i colònia agrícola, Escola de Natura i altres iniciatives de l’obra social de “la Caixa”, que cap al 1990 va tancar totes aquestes activitats, tret de la part agrícola experimental.
L’any 2000 una part es va vendre al Reial Club de Golf del Prat i el 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar a la Caixa de Pensions la resta de la finca. Aquests últims anys algunes instal·lacions han estat llogades per a filmacions de pel·lícules i de sèries. El 2021, la Fundació la va posar a la venda davant la impossibilitat de treure’n cap benefici social o econòmic. Finalment, però, l’Ajuntament de Terrassa i el Departament de Salut de la Generalitat estudien (2024) convertir l'actual espai en desús en un centre sociosanitari: el nou hospital de Sant Llàtzer.