Recursos

m: Planta fibrosa de la qual s’extreu la fibra tèxtil homònima, que serveix especialment per teixir i per fer cordes, cordills, etc. Se’n cultiva al Vallès des de ben antic, i s’ha fossilitzat en el cognom i topònim Canyameres.

m: Edat de la prehistòria compresa entre els anys 2700 i 2200 aC, segons l'àrea geogràfica, posterior al neolític i anterior a l'edat del bronze, caracteritzada per l'inici de la metal·lúrgia i l'ús del coure. També se n’ha dit eneolític.

m: Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en altres béns en contreure matrimoni o en morir els pares.

f: Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa sencera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.

m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Nacional. Categoria de màxima protecció legal del patrimoni cultural català. S’aplica als béns més rellevants, mobles o immobles, i la declaració correspon al Govern de la Generalitat. En el cas dels béns immobles, pot incloure monuments, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones arqueològiques, zones paleontològiques o zones d’interès etnològic.

m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Local. Categoria de protecció patrimonial per a béns que tenen interès cultural, històric, arquitectònic o local, però que no arriben a la rellevància pròpia d’un BCIN. En els municipis de més de 5.000 habitants, la declaració correspon al ple de l’ajuntament; en els de menys de 5.000 habitants, al consell comarcal. Els BCIL s’inscriuen al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.