Refugis antiaeris del pla de la Bruguera

El pla de la Bruguera, avui farcit d’indústries, havia estat habitat en èpoques remotes. Això es pot afirmar pel fet que al lloc que ocupa la “Sony” s’hi va trobar un cementiri de la primera edat del ferro. Just on avui hi ha l’antiga Vidriera Vilella, la “Sony” i el carrer del Berguedà, que passa per entremig, hi havia uns camps que durant la Guerra Civil van ser esplanats per la Comandància d’Obres de la 38 Regió Aèria, que tenia la seu a la Rambla de Sabadell, a les Voltes de l’Oliver. Així es convertiren en camp militar d’aviació per a aterratges d’emergències i també de proves dels avions que es reparaven i dels que es construïen al camp d’aviació de Sabadell. Allà es construïen els famosos biplans Polikarpof I-15 russos, popularment anomenats Xatos. Al capdavall del camp hi havia la Torre del Turull, que havia estat confiscada per tal d’hostatjar els aviadors i els comandaments soviètics. Castellarencs d’abans de la guerra encara recorden haver treballat gratuïtament, la primavera de l’any 1938, arrencant ceps i esplanant el camp. Alguns tenien tan sols 13 i 14 anys.

D’aquest camp es conserven, encara avui dos refugis. Un, de molt petit, capaç per a mitja dotzena de persones a tot estirar, situat arran del camí que entra a les torres de la vidriera, al marge dret. L’altre, el més gran, té una llargada de corredors d’uns 60 metres subterranis. Consta de dues boques situades a 17 metres una de l’altra, protegides amb una construcció de totxo vist i amb portal de punt rodó. D’allà arrenquen unes escales de 9 metres de llargada, amb 25 graons, que baixen a una profunditat d’uns 4 metres. Hi ha encara les traces interiors i exteriors de dues xemeneies d’airejament.

L’any 1996 l’Ajuntament de Castellar va adquirir els terrenys on hi ha el refugi gran