Mina de les Cireres

Sovint les fonts canvien el lloc de surgència, segons les necessitats dels propietaris o dels que se’n serveixen. La font de les Cireres ha canviat l’emplaçament diverses vegades. Antigament se l’anomenava font d’en Folc i també font del Molí de les Tres Creus. La trobem esmentada en documents força antics, sempre al capdavall del balç de les Tres Creus, un torrent que baixava de la Casa Duran pel carrer de les Tres Creus (se’n conserva encara la part baixa).

Ha estat “sita en el Molino de les Tres Creus (...) utilizada para la industria del mentado molino.” També abocant l’aigua en una petita bassa rectangular ubicada gairebé a la llera del torrent, utilitzada pels pagesos de sota per a regar. També podem veure traces de la font a l’angle de més al nord de la bassa de Ca la Paula; llavors l’aigua que en brollava s’utilitzava per omplir-la. Recordem que en aquesta bassa s’hi celebrà un festival de natació l’any 1915 que va propiciar que un grup d’entusiastes fundessin més tard el Club de Natació Sabadell (vegeu Bassa de ca la Paula).

Actualment la font com a tal no existeix, però sí la mina, i en podem veure l’últim registre en forma de caseta amb portella de ferro, molt a prop d’on hi havia hagut la font que acabem d’esmentar. Encara avui porta un cabal considerable d’aigua que va a parar a un gran dipòsit que hi ha més avall, protegit per una construcció. Pertany a la fàbrica Grau, SA, que utilitza l’aigua per a la indústria.

Marian Burguès ens explica, al seu llibre Sabadell del meu record, l’origen del nom, que evidentment és del tot llegendari: “Antigament a la Plaça (Major), junt al porxo hi havia un pou públic on s’hi rentaven les fruites. Un jorn una pagesa en rentar-hi un cistell de cireres n’hi caigué un grapat al pou. Ningú no hi donà importància. Als pocs dies, de la font del Molí de les Tres Creus amb l’aigua sortien cireres... Tothom esmentà el fet i es calculà que l’aigua del pou públic de la Plaça de Sabadell tenia el corrent dirigit cap a dit molí (...)”.