Forn de calç de Can Bonvilar

Un forn de calç és un forn a per obtenir calç viva (òxid de calci) a partir de la cocció de pedres calcàries (carbonat de calci). La calç barrejada amb aigua i sorra constitueix el morter de calç, indispensable durant segles en la construcció per a unir les pedres o els maons. Convertir les pedres en calç era un autèntic ofici, que feien els calciners.

La fabricació de calç en forns era ben coneguda ja des d’època romana, amb un tipus de forn que no devia haver variat gaire fins als segles XIX-XX, època estimada de construcció d’aquest forn, quan els avenços en la producció de materials de construcció, així com el descobriment de diversos tipus de ciment amb una base diferent de la calç, es varen anar imposant.

Com es construïa?

S’aprofitava un marge de camí, en què s’excavava parcialment un retall de planta rodona (de fet es feia com una gran olla), que posteriorment funcionaria com a forn.

La part central inferior, és a dir, l’olla, es destinava a servir de fogaina. Un solc perimetral de les parets internes s’utilitzava per a recolzar-hi la volta. A l’interior del forn s’hi accedia per una porta de dimensions mitjanes, per a l’accés del forner i del personal auxiliar i per a la introducció dels feixos de llenya per cremar.

Com funcionava?

Sobre la fogaina s’hi anaven col·locant les pedres que s’havien de calcinar, formant una volta. Es col·locaven els blocs de pedra més grossos a baix, fent com una paret fins a arribar a l’alçada del solc perimetral, on se sustentava la volta. La xemeneia per a la sortida del fum es resolia deixant un forat en el capell superior.

Un cop acabat el procés, que generalment durava entre 4 i 7 dies, durant els quals no es podia afluixar el foc ni un moment, es retiraven les pedres calcàries per la porta i es desfeien manualment, amb corrons o bé amb molins manuals. El grau de cocció de la calç depenia molt de la qualitat del material, però normalment era entre 800°C i 1.000 °C.