Ca n'Hereu

Masia moderna. Segons Joan Farell “el nom de ca l’Hereu li prové del fet que l'any 1917 va néixer el fill de l’amo, l’hereu de totes aquelles terres, i com que en aquells moments s’hi construïa una casa per fer un nou repartiment de les masoveries, a la casa nova li va quedar –per aquesta coincidència– el nom amb el qual es coneix actualment”. Nosaltres ens preguntem si l’amo al qual es refereix no era el de Can Lletget, situada davant per davant, separades pel torrent de Canyameres o de Santiga. Correspon al terme municipal de Sabadell, però és molt a prop de la frontera amb el de Santa Perpètua de Mogoda.

El casal, de poca alçada i amb teulada a dues vessants, sense cap tret arquitectònic rellevant, ens apareix, gairebé des de tots els camins accessibles, amagat darrere d’un gran edifici d’obra sense arrebossar, d’aspecte molt deixat, que serveix de cort de vaques lleteres.

És tracta d’una masia habitada. A més de les vaques disposa també d’un bon estol d’aviram que volta lliurement per l’entorn.

Sota la casa hi ha l’antic safareig, sempre amb aigua clara, que s’alimenta amb la de la mina del Safareig, utilitzada actualment per a regar. A la ribera del torrent del davant de la casa, una mica més enlairada, hi ha la font del Gorina, mig perduda.