Una bona IKEA?
L'impacte de l'activitat d'Ikea a l'entorn més immediat dels seus punts de venda i a la resta del món, fa que ens preguntem si realment és una bona idea consumir-ne els productes i permetre-li l'entrada a la nostra ciutat.
Davant la construcció i propera obertura d'un gran centre comercial de la multinacional Ikea a Sabadell, que ha fet desaparèixer els camps de Sant Pau de Riusec, la xarxa RTA dels Grups de Consum Ecològic de Sabadell, hem fet públic el següent document:
UNA BONA IKEA?
Fort impacte ambiental
A països del Sud, IKEA està arrasant boscos per a la construcció de mobles d’usar i llençar. El 2010 varen distribuir 199 milions de catàlegs a color per les bústies, una de les tècniques publicitàries més agressives i amb més impacte ambiental.
A Sabadell instal·lar el gran centre comercial comporta la destrucció de la major part del territori històric i rural de Sant Pau de Riu Sec. El ciment i l’asfalt són un pas sense retorn al que hi havia abans. Els ajuntaments d’esquerres estan apostant per la preservació dels seus espais naturals; no per facilitar-los a les grans multinacionals. Si Sabadell ja és una ciutat molt contaminada, el model IKEA –basat en el transport privat i en la concentració– atrau molts vehicles privats, amb els corresponents embussos i contaminació ambiental i acústica. Les noves carreteres a mig termini tornen a estar col·lapsades.
Intermón-Oxfam ha denunciat la mala praxi social d’IKEA en diverses ocasions. Ha informat sobre l’incompliment sistemàtic del codi IWAY, amb jornades a països del Sud de 80 h setmanals per 2 $/dia i treball infantil soterrat.
- Problemes socials i humanitaris
El PSC no ha rebutjat les pràctiques brutalment capitalistes d’IKEA. La multinacional explota treballadors –en molts casos infants– de països amb economies febles, a través de subcontractes (Vietnam, Índia, Bangladesh, Pakistan, Polònia, Romania...).
Un reportatge emès a la TV sueca mostrà com s’explotava infants en condicions infrahumanes i ONG i associacions cristianes van organitzar un boicot a IKEA. El gegant, però, va reaccionar ràpid i es va treure de la màniga el “codi ètic IWAY”, d’obligat compliment pels seus proveïdors. La multinacional, al mateix temps va multiplicar els missatges publicitaris que incidien en el missatge que IKEA era respectuosa amb els drets humans i el medi ambient.
El director d’UNICEF Alemanya va declarar que IKEA finança la UNICEF, però que això no volia dir que no hi hagués infants treballant en condicions infrahumanes per a la multinacional.
Ecologistes en Acció rebutgen els productes IKEA per la seva manca de sostenibilitat mediambiental.
- Deslocalització i pèrdua de drets laborals
Dels 500 llocs de treball que suposadament ha de crear IKEA, sembla que l’equip de govern no ha fet balanç de quants petits comerços “de tota la vida” de la ciutat i rodalia hauran de tancar a mig termini (botigues de mobles, robes de la llar, complements, decoració, il·luminació, estris de cuina, articles de ferreteria...). Els tancaments seran un petit degoteig en el temps. El teixit productiu local i els gremis artesanals quedaran tocats de mort. S’aconseguirà que ens oblidem poc a poc d’aquelles persones que durant anys ens han anat oferint un espai vital i recíproc entre proveïdor i compradors.
Quina serà la taxa de cobertura en termes de creació/destrucció de llocs de treball? 500 nous llocs de feina?
En absolut. Quan s’obre un gran centre comercial no tots els llocs de treball són de nova creació puix que acostuma a traslladar-s’hi a treballadors d’altres sucursals. En aquestes primeres sucursals no sempre es cobreixen les places que queden vacants pels trasllats al nou centre comercial, sinó que la feina es cobreix amb els que hi queden, sovint empitjorant les seves condicions laborals. No hem de donar per suposat tampoc que les noves contractacions d’IKEA siguin a jornada completa, si s’estan comptabilitzant com a tal i no ho són. Tancar petits comerços vol dir destruir llocs de treball. El balanç entre creació i destrucció de llocs de treball és negatiu en el seu conjunt.
Ikea va ser finalista del premi “ull crític” del Fòrum Social de Davos, atorgat a l’empresa més irresponsable del món. Aquest "honor" li va ser concedit pel seu comportament irresponsable en utilitzar tots els mitjans legals que podia per evadir el pagament d’impostos.
Per a la construcció de l’IKEA de Màlaga, la multinacional ha aconseguit que el consistori posi a la seva disposició mitjans digitals, locals i funcionaris per facilitar-li la selecció del personal. També ha aconseguit que la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament anticipi la inversió que corresponia fer al Ministeri de Foment (+ de 3 milions €) per construir la carretera que hi facilitarà l’accés.
L’obertura d’una gran superfície suposa una mitjana de 276 pèrdues de llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de 12 km
- Irresponsabilitat ètica
- Especulació i foment del consumisme
Els productes IKEA són pensats, dissenyats i publicitats a països de l'Europa del primer món fomentant el consum desmesurat de mobles i complements de la llar barats i que no duren. IKEA és el paradigma de productes d’obsolescència programada i d’un model consumista que marca tendències d’usar i renovar la nostra vida.
La multinacional tanca el seu procés financer a Holanda i als paradisos fiscals de les Antilles, saltant per l’entramat de societats i fundacions de la família Kanprad, la titular de la multinacional i una de les primeres fortunes del món.
Instal·lar un gran centre comercial és una operació financera interessant a mig i llarg termini. És un gran negoci per als propietaris de la gran multinacional, no per als titulars del terreny venut. Quan passen uns anys es revaloritza astronòmicament el terreny adquirit gràcies a la dinàmica de vendes i lloguers de les zones annexes al gran centre comercial per a ús d’hostaleria, zona residencial d’habitatges, serveis etc.
A l’estat espanyol, IKEA té per costum invitar a un viatge a Suècia -a títol personal i amb totes les despeses pagades- als representants municipals de les ciutats on s’instal·la. Així ha succeït almenys a Barakaldo, Múrcia, Astúries, Jerez i Màlaga. Els viatges no es comptabilitzen a l’agenda oficial dels dirigents polítics (segons www.lavozdigital.com de Jerez).
Que l’Ajuntament hagi facilitat la seva implantació a Sant Pau de Riu Sec, ha estat:
UNA MALA IKEA!
(Publicat a La Magrana, butlletí de la xarxa RTA dels Grups de Consum Ecològic de Sabadell, núm.2)
