L’eruga del boix és com un incendi que devasta Catalunya
La plaga de l'eruga asiàtica del boix amenaça de fer desaparèixer els boixos del país
L’eruga del boix (Cydalima perspectalis), l’espècie asiàtica devoradora de les fulles dels boixos que fa pocs anys va començar a afectar les boixedes catalanes avança amb rapidesa. L'any 2007 es va detectar per primera vegada a Europa al sud-oest d'Alemanya. A partir d'aquí es va anar estenent pels països veïns del centre i sud d'Europa, seguint una progressió típica d'una espècie amb alta capacitat invasora. L'any 2014 es va trobar per primer cop a Catalunya, a Besalú (Garrotxa). El 2018 ja havia afectat 11 comarques catalanes, sobretot la Garrotxa, el Ripollès, Osona i el Berguedà.
Al medi natural és gairebé impossible l’eradicació de la plaga, així que les mesures que es duen a terme als boscos, de moment, són el control de l’expansió de la plaga i la valoració del nivell d’afectació de les boixedes. La gran invasió de la plaga fa que sigui inabordable el control en espais forestals. No obstant això, s’avaluaran diferents mètodes de control per conèixer les possibilitats reals d’èxit en entorns forestals.
El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal, que impulsa el CREAF, recull observacions per fer el seguiment d’aquesta espècie invasora i valorar com d’afectades estan les zones atacades.
Els excursionistes estem especialment interpel·lats per a col·laborar-hi, atès que ens movem per tot el nostre país i podem notificar en quin lloc trobem boixos afectats. Les nostres observacions permeten estudiar l'impacte i l'evolució d'aquesta plaga.
Participar-hi és molt fàcil: el projecte disposa d’una aplicació mòbil i una web-app en la que qualsevol persona pot registrar-se per pujar-hi fotografies i valorar l’estat del boix amb l’ajuda d’infografies. Les imatges han de ser de paisatge i incloure varis boixos per a que els experts del CREAF puguin validar el grau d’afectació a la zona.
En altres països europeus que també han patit el pas de la papallona, sobretot França, es troben en la mateixa situació que nosaltres però amb un parell d’anys d’antelació. Tant ells com nosaltres ens fem la mateixa pregunta: en quina situació quedaran els nostres boscos i boixedes després del pas inexorable de la papallona?
