La Vacarissana, més que una boira

Una boira típica que té nom propi

Per la contrada de Vacarisses, al Vallès Occidental, anomenen popularment Vacarissana a la boira d'irradiació que els acompanya durant moltes matinades i primeres hores del matí. Aquest veritable "mar de boires" se sol produir uns 60 dies cada any.

Anomenem boira la formació de núvols arran de terra com a conseqüència de la condensació del vapor d’aigua present en l’aire. N’hi ha de diferents tipus. La boira d’irradiació s’anomena així perquè la provoca el refredament del terra per irradiació. Habitualment apareix a la nit, quan la calor absorbida per la superfície terrestre durant el dia s’irradia de nou cap a l’atmosfera.

Aquest refredament per irradiació comporta una condensació de les capes immediatament superiors al nivell de terra. Si la capa d’aire humit és prima, es forma la rosada; si la capa d’aire humit és més gruixuda, es forma la boira (i també rosada). Aquesta boira oscil·la entre els 0 i els 300 metres d’altura, i l’efecte més evident és la reducció de la visibilitat. Normalment s'esvaeix durant les primeres hores del matí, amb l’escalfor dels raigs del sol.

 

La vacarissana, doncs, és una boira molt comuna, que es forma pel descens de la temperatura de l'aire en contactar amb el terra fred, que condensa o "humiteja" l'aire proper al sòl. És pròpia de nits clares, amb temps estable i inversió tèrmica en superfície. Tot i que la seva formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència d'un vent feble.

Normalment, durant les hores diürnes, en escalfar-se la superfície amb la radiació solar, la boira s'evapora i desapareix. A vegades, quan el terra és molt fred i hi ha una forta inversió tèrmica, la boira pot persistir més hores, fins a la tarda o fins i tot un parell de dies.

 

https://www.youtube.com/watch?v=zJwGi-ir-T4
https://www.youtube.com/watch?v=zJwGi-ir-T4

Aquest vídeo sobre la Vacarisana, en format timelapse, ha estat realitzat per Antoni Gordillo i Aleix Puiggalí, dos monjos de l'Abadia de Montserrat, i correspon a una albada del mes de gener del 2011: Albada des de Montserrat.

Mireu-lo i quedareu astorats! És FANTÀSTIC!! La Vacarissana és un autèntic riu de boira esvalotat!


L’amic Àngel Manuel Hernández Cardona en el seu llibre “Pàgines vacarissanes” (2009) té un capítol, ”La Vacarissana, una boira aprofitable”, en què proposa la captació d’aigua a partir d’aquesta boira.

Explica el sistema que feien servir a les illes Canàries per aprofitar l’aigua procedent de la condensació de la boira i com actualment s’aprofita a Xile mitjançant atrapaboires o captadors de boira. El model més conegut consisteix simplement en una malla de plàstic sostinguda per dos pals amb els corresponent cables de subjecció i canaleres per a recollir l’aigua. El rendiment és alt i un atrapaboires de dimensions normals pot recollir diàriament 200 litres d’aigua:  Atacama, el desierto más árido del mundo, bebe agua de niebla.

 

https://www.youtube.com/watch?v=w5cBSORuB6w
https://www.youtube.com/watch?v=w5cBSORuB6w