La vinya, la fil·loxera i l'expansió de les pinedes.
Xerrrada sobre "La vinya, la fil·loxera i l'expansió de les pinedes", a càrrec de Francesc Macià, naturalista, membre de la Secció Natura de la UES.
Dins el cicle de xerrades: "La història dels nostres boscos", en col·laboració amb la Secció d'Història de la UES.
A les 8 del vespre, a la sala d'actes de la Unió Excursionista de Sabadell (c/ Salut 14-16).
La fil·loxera, un minúscul pugó, va devastar completament les vinyes de Catalunya i de tot Europa a finals del segle XIX. El conreu mil•lenari de la vinya a les terres mediterrànies va quedar en res, arrasat per la temible fil·loxera, una plaga que va arribar procedent d’Amèrica. La seva expansió com una taca d’oli va ser implacable. L’any 1878 entrava a Catalunya i el 1900 tot el nostre país ja estava delmat.
La vinya havia estat un dels principals conreus del país. En algunes comarques ocupà el territori agrícola de cap a cap. La majoria de vinyes eren conreades sota el règim de contracte de rabassa, que donava dret a l'arrendatari o rabassaire a plantar i conrear una vinya fins que dos terços dels ceps havien mort. Amb la mort de les vinyes per la fil·loxera s'acabava també el contracte de rabassa morta i els drets sobre el terreny retornaven a l'amo. Això originà un greu conflicte social.
Les vinyes més allunyades dels nuclis de població i les menys productives s'abandonaren. Una bona part, però, es replantà amb ceps americans, resistents a la fil·loxera. Després de la Guerra Civil moltes vinyes foren arrencades o abandonades definitivament. Aquests terrenys foren ocupats principalment per pinedes secundàries de pi blanc i de pinassa, moltes de les quals han estat afectades per l’epidèmia d’incendis forestals que estem patint des de finals dels anys 60.
